Proletaris de tots
els paisos: uniu:vos/
Òrgan central del Partit Socialista Unificat de Catalunya
Número 465
Barcelona,24 de gener de 1977
L'HOL CONCO:
. La legalització dels partits i sindicats sense discriminació de cap mena és una premissa i una exigència del 0procés de democra- tització del nostre país.
Per això sorprèn que el repre- sentant a Catalunya d'un govern que diu que vol la democràcia de- clari encara a la premsa: "No to- lerarem actes massius als comu- nistes". El senyor Sànchez Teran, que actua d'acord amb aquest cri- teri —els actes prohibits o reprí mits són ja incomptables-, no ig-— nora, com no ho ignora el mateix govern, que la discriminació és la negació de la democràcia. Però no és la democràcia allò que més preocupa el govern, sinó com con- trolar els cànvis polítics inde- fugibles tot mantenint la classe obrera sotmesa a l'explotació i al domini del gran capital, con- substancials al règim franquista. D'aquí que els actes prohibits al
E Di DI
Preu, 10 pessetes Í
Ve sa ll li an é Gids nal Santiago Carrillo, a la redaceió de la revista "Mundo"
PSUC només siguin comparables, quant al nombre,amb els prohibits a les Comissions Obreres. Discri- minar els comunistes vol dir dis- criminar els treballadors per tal d'impedir que intervinguin en el procés de canvis.
Il és per això que el govern retarda la legalització dels comu
-'Setmana.del Partit Gener.1974::., , : UEl teu, el de toteg". Un dels cistells de la Setmana del Partit de Barcelona,que començà dissgabtei(pàg.6, entrevista amb Jordi Concll)
. procedim els comunistes,
nistes, pretén de bloquejar l'ac- tuació pública de Santiago Carri- llo que, com Gregori López Rai- mundo, resta processat, i nega el passaport a Dolores Ibàrruri.
Sense llibertats per a tothom, però, no hi ha llibertat. Tampoc per a aquells els quals el govern pretén afavorir discriminant-nos, perquè no poden exercir plenament la llibertat quan resten en la il.legalitat forces reals com la que els comunistes representem.
En retardar la legalització dels comunistes i altres forces polítiques d'esquerra, el govern retarda la solució dels problemes del país. La solució de tots els problemes i especialment la crisí econòmica exigeix un consens po- lític, un pacte entre totes Jes forces responsables. I la classe obrera,la intel.lectualitat avan-
Çada no en poden quedar al marge.
Cal que els qui tenen respon- sabilitats de govern ho pensin serenament. Tan serenament com que hem donat i donem proves de la nostra voluntat de reconciliació que per meti una nova etapa de convivèn- cia.
Aquest és el sentit del viatge de Santiaqo Carrillo a Barcelona. Santiago Carrillo, l'home de la reconciliació, ha estat,sens dub- te, aquests dies, l'home de la concòrdia. Per això la normalit- zació de la seva presència úi de la seva activitat política és no solament un dret sinó una neces- sitat per a la convivència i la , democràcia.
Pàgina 2
QUI SÓN ELS PROVOCADORS:
Greus incidents es produt- ren dissabte passat a Barcelo- na quan la força pública interl vingué brutalment contra al- guns milers de persones que es manifestaven a les Rambles en solidaritat amb als treballa- dors de Roca i quan mil etne- cents companys de Josep Maria Palomas, dirigent del PTE, que acabava de 8ortir de la presó, es concentraren a l'estació de França per donar-li la benvin- guda. Són hnombrosos el8s fe- ritgs, alguns d'ells greument, com a congseqiència de la bruta litat policíaca, que denunciem amb tota energia des de "Tre- ball".
També dissabte, el govern civil prohibí la celebració d'un míting del PSUC a la Zona Prancai, Malgrat la prohibició, 8'hi concentraren més de cine- centes persones, algunes de les quals van demanar l'ingrés al Partit allà mateiz, després: que els companys responsables de la zona denunciegssin públi- cament l'arbitrària decisió governativa.
Prohibicions, tretge, bales de goma ú porreg: heus aquí l'altra cara de la reforma. Una nota oficial de la policia parla de "'provocacions" per tal de justificar la 8eva bru- talitat. Qui són els provoca- dorgs2 Si tenim en compte que quan el poble exerceix lliure- ment els drets de reunió,d'ez- pressió i manifestació no hi ha mat cap "ineident", no cal fer cap esforç per a8senyalar- log: aquelles qui priven l'ezer ctei d'aquesta drets.
MADRID, UN ALTRE ASSASSINAT
Arturo Ruiz García va morir ahir a Madrid. Assassinat quan demana'ra l'amnistia en una mani festació pacífica. Sectors ul- tra—-dretans,escamots de la pro- vocació i el terror, descarre- garen l'odi mortífer de les píg' toles sobre un cor generós, so-l
t lidari de tots aquells qui res-i ten encara a les presons.La po- licia, que abans havia foragíi- tat brutalment els manifestants -deu míi,quinze mil persones7-, no hi era i els asgassins fugi-
JA N'HI HA PROU DE SANG
t Reconeixeria,
treball :
LA CAMPANYA "VOLEM L'ES TATUT"
OO 24-1-1973
CRIDA DE L'ASSEMBLEA
A la reunió de la XXV Perma- nent de l'Assemblea de Catalunya, que es va fer el 16 de gener, es va redactar definitivament la cri da de la campanya "Volem l'Esta- tut".
La crida comença dient que "el nostre poble ha optat pel dret a l'ezeroiei de la seva 8obirania nacional, que avui es concreta en la reivindicació de l'Estatut d'Autonomia ú les seves institu- cions" i després explica que l'au tonomia ens permetrà cercar demo- cràticament da solució, des de dins, dels nostres problemes eco- nòmics, socials i culturals, els de les comarques í dels barris, crear .el nostre futur, a través de les nostres institucions d'au- togovern. Diu la crida: "Aquesta és l'única garantia de poder exer ein amb plenitud les llibertats polítiques, 8eocials ú nacionala
que estem reconquerint",
a — VU ri ag g,. -, veu, RN EL DE P L, mm iu ja,
El document recorda que l'Esta
tut de 1932, el restabliment pro- visional del qual reivindica l'As semblea, va demostrar que era "un mitjà apropiat per a afrontar po- 8itivament les nostres necegsgi- tatge. Les lleis aprovades pel Par lament de la Generalitat, la de creació del Tribunal de Cassació, la de contractes de conreu, la re ferent a la capacitat jurídica de
I el govern ci- faria responsa- bles indirectes de la mort els qui es manifesten als carrers. no obstant, per primera vegada,la identitat po- lítica dels assassins. No cal ser molt agut: "l'home de la gavardina", tant se val el nom 4 el cognom, havia matat altre cop.
Aquest crím brutal no pot quedar impune. Ja n'hi ha prou, de sangl
ren un cop més. vil de Madrid
la dona, la municipal, la de fo- ment, les de tipus econòmic i so0- cial, les sanitàries, eto., perme teren un desenvolupament de molta dela aspeotes de la vida del nog- tre poble fins aquell moment mai no a880olit."
Després, 0l'Asserntlea de Cata- lunya crida "...tot el poble de Catalunya a participar en la cam- panya de mobilització que amb a- questa crida 8'inicia. Volem l'Es
tatut amb les seves instituaions perquè és'la resposta autèntica- ment democràtica per a Catalunya
enfront de les propostes refor- mistes, per a després de les elec cions, d'un "Régimen especial pa- ra las cuatro provincias catala- nas" i d'un "Consejo General" que manté a Madrid el centre de les
decisions relatives als nostres problemes. Volem l'Estatut perquè amb el seu restabliment elg emi- grants que integren la nogtra co- munitat nacional catalana 8e 8en- tiran i viuran com a catalans de ple dret. Volem l'Estatut que ne- cegsitem, el d'ara, però per acon seguir-lo hem de poder exercir les nostres llibertats amb garan- ties reals, les de les nostres inetitucions di principis de l'Es- tatut del 1932. Volem l'Estatut, en fi, perquè així, des de la nos tra autonomia contribuirem, com ja contributm reivindicant-lo, a l'autèntica convivència amb tots els pobles de l'Estat espanyol 4t a la defensa dels drets de les seves nacionalitats."
L'Assemblea de Catalunya acaba cridant els catalans a donar su- port en aquesta campanya per l'Es tatut arreu de Catalunya, a la ciutat i al camp, als barris, als pobles, amb tota mena d'activi- tats i fent sorgir tota mena d'i- niciatives, per "...avançar ja des d'ara en el contingut de l'Es tatut per la Catalunya democràti- ca",
Creiem que aquesta crida de l'Assemblea ve molt a punt. Cal deixar les coses ben clares. La
reivindicació de l'Estatut d'auto nomia comporta, no cal dir-ho, la d'unes institucions de govern prò pieg: el Parlament català, la Ge- neralitat... Però allò que dóna forma i contingut en aquestes ins titucions, que les fa esdevenir . eines de les llibertats a Catalu- nya és l'Estatut. Allò fonamental són les llibertats autonòmiques, el dret del poble català a l'au- Com el poble ho deter-
togovern, la manera que el poble
mini, de decideixi.
I el poble ja fa temps que ho crida: "Llibertat, amnistia i Es-
tatut d'autonomia".És aquest clam ha encoratjat l'Assemblea de
ve Gtionya -ho diu en el manifest que comentem- a engegar la gran
campanya política que té per lema "Volem l'Estatutl".
24-1-1977
EX e B.R Jl.l
L'OPOSICIÓ CATALANA l LES ELECCIONS
A partir de l'aprovació, a leg Corts i en el referèndum, de la Llei de Reforma Política proposa- da pel govern Suàrez, els partíts polítics d'oposició que tenen un pes real en l'opinió pública, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, han anunciat que par- ticiparan a les eleccions que pre veu l'esmentada llei. sa
forces democrà- tiques donen dímplícitament per agsolit que, mitjançant la nego- Ciació amb el govern iniciada per la "Comissió dels Nou" i a través de la pressió popular, Ss'aconse- guiran les condicions prèvies in- dispensables perquè les eleccions no siguin una farsa, condicions que comencen per l'amnistia total per als. presos i exiliats polí- tics 4 la llibertat per a tots els partits polítics.
Les diferents
En la reunió del seu Comitè Central del 8 i 9 de gener, el PSUC ha analitzat la situació que crea la perspectiva electoral í ha decidit de presentar-se amb llistes pròpies a les eleccions per al Congrés dels Diputats i propiciar l'elaboració d'una llis ta conjunta de tota l'oposició ca talana en les eleccions per al Senat,
Aquesta decisió es basa en la consideració que, per al Congrés, es preveu un sistema d'elecció proporcional. que permetria a ca- da partit treure un nombre de di- putats proporcional al nombre de vots obtinguts, mentre que per al Senat regiria un sistema majori- tarí que donaria tots els llocs a la llista que atragués un nombre més garan de votants.
El Comitè Central del PSUC va tenir en compte també que la ma- joria dels partits havia anunciat ja el seu propòsit d'anar a les eleccions per a diputats amb llis tes pròpies, la qual cosa elími- nava la possibilitat d'una alian- ça electoral de tota l'oposició, que nosaltres 0haguessim proposat o acceptat sí haguessin existit condicions propícies.
Entenem, tanmateix, que la par- ticipació de cada partit amb llis tes pròpies a les eleccions a di- putats no hauría de ser un obsta- cle per establir un pacte general "al voltant d'uns punts mínims,que cada partit inclouria en la seva propaganda electoral i que es comprometria a defensar al Con- grés-, entre els quals figuraria la restitució dels principis 1 institucions configurats en l'Es- tatut de 1932,com a via per avan- çar cap a l'exercici, pel nostre poble, del dret a l'autodetermi- nació. Aquests punts mínims po-
drien constituir també el progra-
candidatura democràtica al Senat, que aconse-
ma de la comuna per
lla el seny, i la base per mante- nir la unitat de l'oposició no so lament en el perífode electoral, sinó també després, en la lluita per l'elaboració d'una constitu- ció democràtica i per l'aplicació d'una política econòmica que per- meti superar la gravíssima crisi
DE Tesi 4
Pàgina 3 nacionals 'd'Eusxadi i Galícia o l'aspiració del País Valencià, les Illes, Canàries i altres re-
gions d'Espanya a l'autonomia.
El PSUC entén que la totalitat de les forces polítiques que han començat a discutir la proposta d'ENTESA CATALANA, presentada pel PSC haurien de donar suport a la negociació que mena la "Comissió dels Nou", en la qual Jordi Pujol representa l'oposició catalana. Per aquest camí s'aconsequiria el bloc pactant" únic que tots re- clamem i podria establir-se ràpi- dament la negociació directa ga- ,vern-oposició catalana.
l'oposició condicions més, abordar la campa-
Això col.locaria catalana en les favorables per
Carrilio a Barceiona: "Si no e8 conaedeiz l'amnistia total, les eleccions seran profundament uiaiadeal (Fo to TREBALL)
El PSUC presta suport a la pro posta que ha presentat el PSC a la reunió autoconvocada celebrada a Barcelona el passat dia 17, di- rigida a l'establiment d'una EN- TESA CATALANA,no institucionalit- Zada, a partir d'un compromís de lluita convergent o coordinada per, uns objectius mínims que com- prendrien: 'u
ir. Amnistia total. 2n. Llibertats sense excepció.
3r. Restitució de l'Estatut
del 32 i de les institu- cions històriques catala- nes.
El PSUC discrepa de la propos- ta feta pel senyor Tarradellas en el seu missatge del 06 de gener -que alguns partits abonen- per constituir una Assemblea o Parla- ment provisional al voltant de la presidència de la Generalitat a l'exili, que absorbiria i substi- tuiria l'Assemblea de Catalunya i que negociaria el retorn de la Generalitat amb el govern Suéórez, al marge de l'oposició de la res- ta d'Espanya.
La negociació, amb el 0vgovern Suérez, de tot allò que es refe- reix a Catalunya, no cal dir-ho, les forces políti- ques catalanes. Però no pas al marge de la negociació general de l'oposició espanyola sinó en el seu marc, és a dir, Com a part d'un tot on s'inscriuen problemes
tan decisius com els de l'amnis- tia i de les llibertats democrà- tiques sense excepció, els drets
l'han de fer,
nya electoral, que podem conver- tir i hem de convertir en un camí per reconquerir l'autonomia cata- lana i per imposar, conjuntament amb l'oposició espanyola,una cons , titució democràtica que permeti i asseguri als pobles d'Espanya el lliure exercici de llur sobira- nia. i
GREGORI LÓPEZ RAIMUNDO'
LA ROCA, ENCARA
Roca, encara. dJa són vui- 'tanta dies de vaga. Vuitanta dies d'incidents, de tensions, provocats per la intransigèn- cía patronal i per la brutali- tat policíaca, QVuitanta dies de solidaritat obrera, no sem- pre facilitada per l'activi- tat, de vegades irresponsable, de certs grups, els mètodes dels quals difícilment poden ser compresos pel conjunt dels treballadors. D'això, ja en parlarem en el proper número de "Treball", en examinar crí- ticament l'experiència d'aques ta llarga vaga. Ara, però, una qjuestió contínua en primer pla solidaritat amb els vaquistes de Roca.
treball 24-1.
i Pàgina 4
UN PAS CAP A LA NORMALITZACIÓ
A
El company Santiago Carrillo va romandre a Barcelona, la set-
mana pasgada, durant un dia i mig. Va aprofitar una ocasió que feia possible la seva presència
pública ací,no gens fàcil després de la detenció i de l'actitud dis criminatòria amb que el govern Suérez continua tractant els co- munistes. Ell mateix declarà a la premsa que li hagués agradat més . venir amb motiu del míting del Born i que hagués volgut conèixer més a fons el nostre país, visi- tar les comarques obreres, entre- vistar-se amb dirigents populars, escoltar les forces polítiques catalanes i discutir-hi. Però ai- Xà encara no és possíble. La lli- bertat, per al secretari general del Partit Comunista d'Espanya, té encara les fronteres d'un acte reservat a les classes altes, lluny de la pre.encia popular.
Calia, però, aprofitar-ho. El ressò extraordínari que la visita del company Santiago ha tinqut a la premsa catalana, l'interès res pectuós amb què va ser acollit al sopar de l'hotel Ritz "per gent d'ideologies 4 d'ortgens 80eials diferents dels meus", l'assistèn- cia dels directors dels diaris de Barcelona al dinar que convocà l'endemà de la seva arribada, la mobilització de ler "edaccions de tots els diaris uu visità 'són mostres d'una volu.. 4t de norma- lització dels comunistes, estesa a Sectors molt amplis,alguns dels quals estan situats a les antípo- des de les nostres posicions po- lítiques, que contrasta amb la manca, de reconeixement oficial i legal de la presència política del PCE i dels comunistes de Ca- talunya, Eusxadi i Galícia.
La vinguda del company Santia- go ha posat en relleu,un cop més, la contradicció entre les mani- festacions públiques del govern Suérez i la seva actitud en ques- tions tan importants com són les llibertats sense exclusions 4 l'amnistia ("Els qutèntics espa- nyols de l'any -digué Santiago
Carrillo a la premsa- 8Ón els quí encara romanen a les presons), y
RILLO, A
ha demostrat també que aquesta actitud oficial no és pas homogè- nia, com a vegades es vol fer creure. El fet que la senyoreta Carmen Díaz de Rivera, secretària del gabinet tècnic de la presidèn cia del govern, saludés amb tota normalitat el secretari general del PCE demostra que, per als sec tors més 9vespavilats del govern, la"questió comunista" ja no hau- ria d'existir i que totes les for ces polítiques que respecten el joc democràtic tenen dret a una presència pública sense disctrimi- nacions.
ARCELONA
En la conversa que va tenir, malgrat les dificultats i entre- bancs que hi posaren els de la Brigada d'Investigació Social,amb els periodistes, el company Car- rillo va precisar algunes qúes- tions que, a vegades, des de Ca- talunya, queden venfosquides per la bona o mal: "Pe d'alguns. Con per exemple, quu €. Partit Comu-
nista d'Espanya està "sense re- senves de cap mena" per la recu- peració de l'Estatut d'Autonomia
de 1932 per a Catalunya.Va defen- sar la participació activa dels comunistes a les properes elec- cions
i va exigir l'amnistia
"Vull donar-li les gràcies per la seva visita a Ca' alunya". A1ZòÒ, va dir a Santiago Currillo un ho- me de mitjana ed-t que a'hi atan- 8à quan, a l'aeroport, el secreta pri general del PCE es disposava a tornar cap a Madrid. Aquesta fra- 8€e, dita amb senzillesa i natura- litat, reflecteix l'acollida que Santiago rebé a tot arreu. Del sopar del Ritz ja n'hem parlat. Després del sopar, Carrillo acon- seguí, malgrat les pressions po- licials, rebre quaranta períodig- tes, de vint en vint per no in- córrer —-encara-l en el delicte de reunió il,.legal. "En aquesta pri- mera visita oficial a Barcelona no hem previst de realitzar actes polítics perquè no tenim autorit- ZaCió,. En condicions de plena nor malitat —deia Gregori López Rai- mundo- Carrillo no hagués fet la seva presentació pública a Cata- lunya en el sopar del Ritz. Hau- ria anat a la Seat o participat en un míting, com ara el que va ser prohibit recentment. Però no hem pogut escollir."
—————t
UN BALANÇ MOLT POSITIU
"El balanc lel viatge ha. estat molt positiu", digué Carrillo en el eure de la trobada amb el C.E. del PSUC. "A tot arreu ens han
acollit tat, la
amb simpatia i cordiali- qual cosa demostra el prestigi assolit pel PCE 4 el PSUC, fins i tot en ambients que es troben lluny de la nostra ide- ologia. L'esperit de reconcilia- ció i de concòrdia, que hem afer-
Després de cada decret on es diu que es van a controlar els preus, després de cada dis- curs del ministre de torn crí- dant a la croada contra la in- flació, els preus se'n foten i segueixe pujant com sí no res. Molta g 1t potser créu ja que els preus tenen vida pròpia i pugen tots s7'ls, i això els aju da a resignar-se.
Però no és la fatalitat, no, la que fa pujar els preus i no ens deixa arribar a final de mes. Darrera de cada puja, anun ciada o no pel Butlletí Oficial de l'Estat, hi ha els interes- sos dels grans dmonopolis de producció úi de distribució, hi ha les multinacionals, hi ha el govern, fidel servent d'aquests interessos.
La situació al nostre país s'agreuja per moltes coses, pe- rò sobretot, perquè plou sobre mullat. Els preus aquí, en re- lació amb els salaris, són dels , més alts d'Europa. Segons un estudi fet per la Unió de Bancs Suissos, a una ciutat com Ma- drid s'ha de treballar el doble d'hores que a Amsterdam, per exemple, 0per poder comprar els mateixos productes del "cistell de la compra". Només a Atenes, Lisboa i Estambul cal treballar més hores per comprar-los que a Madrid, i podríem fer-ho exten- siu a qualsevol altra ciutat de l'Estat espanyol. Per aixó és brutal que mentre a Espanya l'índex oficial del cost de la vida ha pujat el 204, la mjit- jana dels paísos de l'OCDE si-
ds
j els paisos: uniu:vosl
TRADUCCION DE ALGUNOS ARTICULOS DEL NUMERO 664 DE TREBALL CORRESPONDIENTE AL LUNES 17 DE ENERO DE 1977.
IMPONGAMOS LA LIBERTAD SINDICAL Y LA AFILIACION MASIVA
Hoy ya tenemos suficientes elementos para decir que la reforma sindical es un intento del gobierno y la patronal de seguir manteniendo el control y la exclusiva iniciativa en las relaciones de tra- bajo.
dCuAl es la línea de la patronal y del Gobierno Suérez7 Podríamos resumirla en dos direcciones:
Por un lado se trata de mantener la antigua, fiel y designada "línea de mando" de la OSE,en tareag de negociación colectiva, coneiliación y arbitra- je, que en aplicación de una libertad sindical real tendrían que corresponder a las centrales sindica- les democràticags. Este es el objetivo de la crea- ción del AISSP:a la vez que se toma prestado de los trabajadores el patrimonio sindical que ellos han pagado, los verticalistas de la AISSP seguiràn obligando a los trabajadores a recurrir a una ins- titución ajena a sus intereses. En la misma direc- ción va la creación del Consejo de Economta Nacio- nal dirigido por el verticalista García Ramal, con cesión que Suérez hace al bunxer sindical para que calle en las Cortes, y evitar que las organizacio- nes sindicales democràticas puedan influir e inter venir en la política económica del país como se ha conseguido en una mayoría de países democràticos, con la presencia de los sindicatos obreros en los consejos de economia nacional. El gobierno cierra así el paso a esta intervención política del moví- miento obrero.
Por otro lado, el gobierno y la patronal poten- Cian de forma muy activa la diviaión 8indical has- ta el ltmite.Si pueden haber diez grupos sindica- les (todos denominados "democràticos") que no ha- yan tres, piensa el gobierno.Y de aquí toda la po- lítica de discriminacionesy fomentando la creación de sindicatos amarillos por parte de los vertica- listas,creando la confusión, de siglas por todas partes. Muchos sindicatos con pocas atribuciones, parece ser la política del gobierno, ahora mismo.
Una y otra iniciativa se proponen un objetivo Común:iconseguir una no-gindicación masiva de log trabajadores de nuestro país a las centrales sin- dicales democràticas. Efectivamente, el gobierno pretende, forzando a los trabajadores a recurrir al neo-vertícal AISSP y dando pocas atribuciones a los sindicatos obreros (por otro lado muy fragmen- tados, piensa), que los trabajadores no encuentren suficiente aliciente para afiliarse a las centra- les obreras democràticas yY mucho menos si éstas mantienen criterios de lucha de clases y la afilia ción a las cuales puede comportar represalias pa- tronales de toda clase. Hoy tenemos suficientes da tos también para pensar que la gran patronal ve con símpatía este proyecto.
ECu4l ha de ser,pues,nuestra respuesta a esta maniobra del reformismo7
Ante esta nueva situación, el movimiento obrera se encuentra en muchas mejores condíciones de con- ciencia .y de organización que no en toda la etapa anterior. Durante los afios de la apoteosis vertica lista, las Comisiones Obreras supieron encontrar o estilo de trabajo dentro de aquel aparato
Unenaes y convirtieron las elecciones
burocrético fascista,
sindicales y los locales del Sindicato en auténti- Cas zonas de libertad, donde las asambleas obreras imponían una legalidad diferente, ahora, a pesar de todas las maniobras dirigidas a mantener unas estructuras que nunca han tenído razón histórica, la nueva situación pre-democràtica, con todas sus Contradicciones, seré un mejor campo donde imponer la fuerza del movimiento obrero y su deseo de au- téntica libertad sindical.
Por esto, congeguir la màúzima filiación a la Confederación Sindical de la Comieión Obrera Nació nal de Cataluia es un objetivo dirigido direetamen te contra toda esta maniobra reformista. Los actos que se preparan para la próxima quincena de afilia ción a la8g Comígiones Obreras, del 15 al 30 de ene rO, Con asambhleas en los locales sindicales, las hojas de propaganda que explican por qué es necesa rio afiliarse a Comisiones Obreras, carteles, las mesas en la calle, etc.,han de encontrar la màxima resonancia entre los comunistas. Imponer nuestra legalidad en el campo sindical quiere decir, tam- bién, asegurar la negociación unitaria a nivel de empresa y no dejar que la patronal y el gobierno u tilicen la pluralidad sindical contra las reivindi caciones de los trabajadores. Y, a otro nivel, con tinuar, a través de la COS, luchando unitariamente para conseguir la libertad sindical, tanto en la calle y en las fóàbricas como se hizo el 12 de no- viembre, como negociando al més alto nivel, de la manera que, por fin, se ha hecho incorporàndose los representantes sindicales a la "Comisión de los Nueve".
Es dl ucment es ahora, de defender el auténtico eoncepto de libertad 8eindical, que, evidentemente, no es el del gobierno, y menos aún el de las vie- jas momias de las Cortes.Y defenderla llevàndola a la pràctica ya hoy, sabiendo encontrar un nuevo es tilo de trabajo adecuado a las nuevas circunstan-— cias, trabajando hoy como gi ya estuviéramos en las plenas libertades.Comisiones Obreras ha hecho un salto cualitativo importante yendo a la cons- trucción del Sindicato. Y esto exige, como también, lo exige la fluida y cambiante situación política del país, una nueva tàctica, una normalidad total, saber trabajar a la luz, condiciones necesarias pa ra que la lucha por la afiliación masiva al Sindica to de su fruto.
Todo esto, enmarcado en unas características 1- rrenunciables que hacen de la Confederación Sindi- cal de la CONC el sindicato de nuevo tipo que la clase obrera quiere hacer. En este proceso hacia las elecciones, el movimiento obrero reclama que se le escuche,tanto para conseguir sus reivindicacio-
nes que la crisis económica ha hecho urgentes,como para participar, con el resto de las clases popula res, en la elaboración democràtica de las opciones políticas y económicas que nos permitirén salir de esta crísis.
M, LuDEVID A, FERRER
Casi la totalicad de la prensa de Barcelona ha publicado artículos y editoriales para contestar a "El País" por un escrito aparecido en sus pàcinas bajo el título de "El Estatuto de Cataluna". La prensa catalana acusa a 'Ei Pais" de tener una óp- tica centralista, de hacer anàlisis precipitadoz: v superficiales. Todo esto es cierto esta vez. "El País" considera la reivincGicación del Estatut como un despropósito naximalista y, al margen de su gumentación, se descarga de razón al comperer desa fortunadamente el Estatut con una cosa tar fuera de rosca como es "un principio Gel Movimiento Na- cional".
Sí lo que se ha dicho para rebatir a "El País" es en general justo, no lo sería no recordar que lo que ha provocado este desacertaco editorial o al menos lo que ha exacerbado nuevamente el meca- nismo de incomprensión,han sido las declaraciones del sefor Josep Tarradellas, sobre todo cuando se refiere a la negociacién por separeado y cvando con dena con íntolerancia a los que opinan diferente- mente sobre este punto y tienen otra forma de en- tender su derecho como politicos responsables y :u patriotismo. Sin entenàder del todo el rroblema ni conocer suficientemente bion la situación, distan- te, "El País" se equivoca en el ralización de la acometida. Sería Cueno que el cdi torialista de "El País" considerera que un hompre de la Asamblez de C atalunya como Josep Benet, ret vindicador del Estatut, ha escrito a propósito de
las palabras de Tarradellas:",..e8 un texto lamen- table, negativo, que me ha enenir Cecede profunda- mente. (...JQuiero decir unas vz:labras sobre una de las declaraciones que gent orar Da UunG condena a muerte a la ieuimblea de Catalunya, el cCecir tez- tualmente que'es evidente que la Asamblea de Cata- lunya ya ha llevado a término 8u cometido".Esta de
elaración, necha precisamente en los momentos en que la Ascvblea acaba Ge lanzsar La campana unita— ria de Yo en l'Estatut, demueectre que el senor Ta— rradellas tiene un desconcoeinieaia muy notable de la vida política popular cataianc y, al mismo tiem
TODOS CON LOS
La huelga de Roca ya dura setenta días. Setenta días de pulso constante entre la empresa cerrada absolutanente al diélogo, y cerca de cinco mil tra bajadores, que no quieren baiar la cabeza una vez més.
Los intentoc de aigslar la huelga han sido y con tinuan siendo muy serios : la negatíva abgoluta al avance de las vías de negociación por parte de la patronal, la inhibíición cómpiice de algunas autori dades y una actitud durísima de las fuerzas repre- sivas (deteniendo, cargando brutalmente contra los trabajadores, amenazando)en muchos momentos, han Bido elementos decisivos pera configurar las carac terísticas de la hueiga. Pero, a la vez,hay que de jar bien claro que estos intentes se han vísto fa- vorecídos en muchos momentos por la actítud ultra- vanguardista,rayanco los línites de la provocación, de algunos delegaédos obreros.
Ahora bien, para nosotros, los comunistas cata- lanes, no es ahora al momento de debates entorno a los objetivos y formas de lucha o negociación obre ram. Bien al contrario, ahora es el momento de es- tar todos juntos con ios nuelguistas de Roca e in-
tono y en la acne-,
T
-
Pos siempre por todo lo que no sea política superestruc
que continua teníendo el mismo desprecio de tural ". Benet, refiriéndose a algunos aspectos dei mensaje a Tarradellas, continua dicíendo: "Por otro lado egté haciendo perder a Catalunya el pres tígio que habia ganmado ante los otros pueblos del Estado Espaniol, con 8u lueha unitaria, realíiata, combasiba, tanto en el terreno político como en el cultural. Creo que de un tiempo a esta parte, des- de el momento en que el senor Tarradellas tntervie ne en la política catalana del interior, vamos por mal carro, No es falseificando la historia y crean
do miítozs gantsmos guperestructurales, no es di- mitienac e cu 8oberanfa a las organizaciones uni- tarias y v .cg partidos políticos en favor de una
persona q: nuestras
bive en el exiílio, como conquistaremos iibenrtades nactonales y democràticag".
Cuando un sector de la vida política habla del entendimiento de los catalanes, las declaraciones Gel senor Tarradellas constituyen un elemento ce confusión. Pero lo més grave no reside en el tono de ias declaraciones de Tarredellas, que inevita- blemente tenían que llevar a la viveza de las res puestas y de la polémica. En la conferencia de pren sa de París y en el propio texto de la declara- ción, cl sefior Tarradellas se refiere ambiquamente al Estatut, sefalando su caràcter de texto consti- tucional histórico e irrenunciable, admite a prio- rí que la monaraqu" "no creemos que tenga la mísma actitud" que el rranaquismo sobre el Estatut, hace residir la recuperación de la soberanía en el re- torno de la Generalidat y de su presídente, olvi- dando el hecho capital de que esto sería consecuen cia del restablecimiento del Estatut y que iría juntamente con la recuperación de las otras insti- tuciones que se configuran. Olvídar esto es hacer una política desmovilizadora ante la campafia de Vo lem l'Estatut que nuestro partido propuso a la A- samblea y que ésta ha hecho suya. Una vez màs, el aíslacionismo político que el senor Tarradellas preconiza y que unos cuantos políticos abonan es un gran peligro para Catalunya yY para la plena re- cCuperación de la democracia en toda Espana.
PERE 1 FAGES,
HUELGUISTAS DE ROCA
crementar la solidaridad a todos los niveles:ayuda económica, escritos, asambleas y toda clase de ac- Ciones, cerca de la fecha del juicio a Magistratu- ra (21 y 22 de enero). Porque sólo una nueva ofen- siva de actividad solidaria puede abrir las puer- tas de la negociacíén que estén buscando con gran afàn las centrales sindicales del Baíx Llobregat.
En unos momentos de cambios decisivos a todos jos niveles de nuestro país,no hemos de permitír que el pluralismo sindical existente, las diferen- tes opciones globales, puedan oscurecer una cues- tión bísica para los trabajadores y las fuerzas re volucionarias: la solidaridad obrera.
Dígspongàmonos a afrontar, una vez mís,lo8s monen tos decisivos de la huelga de Roca. La solidaridud en primer lugar, el debate y la crítica ya los hu-
remos luego.
FRANCESC B,
i EL
Val
(SP
mat en aquesta vísita a Barcelo- na, feta en circumstàncies encara anormals, impregna ja totes les capes de la nostra' societat. La convivència és una exigència de- mocràtica. Per això el viatge confirma plenament la nostra con- vicció que Espanya està plenament madura per a la democràcia. Aques ta és, jo crec, la conclusió prin cipal del viatge". Ei
Ai Ca lo PaF,
CADA COP PITJOR
PREUS CONTRA SALARIS
gui del 98. Nosaltres, en això com en tantes altres coses, en lloc d'anar endavant anem en- darrere.
I això que parlem de l'índex oficial del cost de la vida, que es queda potser a la meitat del real. L'Institut Nacional d'Estadística i el govern saben molt bé que falsejar aquest ín- dex és augmentar els beneficis de les empreses, que el prenen com a referència a l'hora d'es- tablir - els augmenta salarials. I a menys salari pagat, més be- nefici que queda.
Les darreres mesures del go-. vern, un cop més, han empitjo- rat les coses. En lloc d'accen- tuar els controls sobre els preus, cada cop hi ha menys preus controlats.Està clar que, per al que servien aquests con-— trols...l Segons les estadís- tiques, a Espanya pugen més els
. preus controlats que els no con trolats. La llista dels produc- tes que han pujat amb el vist
4 plau del govern, aquesta dar—
rers dies -després de l'i de de que es van publicar les
membre
noves llistes de preus contro- lats- seria interminable. El cafè, els col.legis, el carbó,
els diaris... Es diu també que
"dels preus. Però una puja in-
EL DIA 6 DE FEBRER,A SANT SEBASTIÀ
UN CONGRÉS PER L'AMNISTIA
Les Associacions de Fàmiliars de Presos i Exíiliats Polítics d'Eusixadi, Catalunya 1 Madrid, els familiars dels presos polí- tics de Saragossa, les Associaci- ons d'Ex-presos Polítics d'Eusha- di, Catalunya, Madrid, Saragossa i València, les Comissions de So- lidaritat de Catalunya, 4 les Ges tores de les Comissions Pro-amnis tia d'Eusxadi 1i Madrid, es van reunír el 16 de gener a Saragossa i van acordar la celebració del Congrés de Familiars de Pregsos í Exiliats Polttics el dia 6 de fe- brer de 1977, a Sant Sebastià.
Han estat convocats tots els familiars dels presos i exiliats polítics al CONGRÉS PRO AMNISTIA TOTAL. A més a més, s'ha invitat tots els partits 1 organitzacions
sindicals d'Espanya perquè envilIn
llurs adhesions 4 delegats al con grés, , que s'inscriu en la campa- nya ABANS DE LES ELECCIONS, AM— NISTIA SENSE EXCLUSIONS.
Ú (fotos "Treball") l
és immínent la puja de les pa- tates, del sucre, de la llet, de les: tarifes de l'aigua, dels productes siderúrgics i de la
benzina (amb l'efecte que les puges d'aquests dos artícles tindran sobre molts altres preus), el metro i els autobu-
s08, etc. Autobusos de Barcelo- na, el Metro, Autos Florida de l'Hospitalet. del LLobregat, FF.CC de Sarrià, etc., tenen de manades puges de tarifes, algu- nes de les quals, com a Autos Florida, osciíl.len entre 2 i 4 pessetes . per viatge els. bit- llets ordinaris, que passaran a valer tots 11 pessetes, fins a dàincrements de 6 pessetes els dies festius per a les línies 1 4 2.
El govern voldria que la gent estigués tan satisfeta amb el referèndum i amb les .pròxi- mes eleccions, que no fes cas
significant, un dia, farà que veasi el vas i el govern pot trobar-se amb una resposta mas- Siva.Les Associacions de Velina, de Consumidors, de Mestresses de Casa, els Sindicats, tenen la paraula. Tindran més raó que un Sant.
ANTONI FERRER
Endemés, els familiars dels presos polítics catalans s'han adreçat als alcaldes de tot Cata-— lunya per demanar que les corpo- racions que presideixen es pronun ciín públicament a favor de l'am— nistia total i que, en consequèn- cia, instin el govern perquè la promulgui tot seguit.
Han preparat una altra entre- vista amb el governador civil per tal de demanar, altre cop, auto- rització oficial per convocar, el proper mes de febrer, una gran manifestació Ciutadana pacífica, a Barcelona,per l'amnistia total.
Una vasta mobilització de mas- ses, en les línies que assenyalen els familiars dels presos polí- tics, serà el millor ajut a la ne gociació que els representants de l'oposició democràtica han inici- .at amb el govern Suàrez sobre a— quest transcendental problema. Com ha dit Santiago Carrillo, en la festa de lliurament dels pre- mís del "Club Mundo", ELS ESPA— NYOLS DE L'ANY SÓN ELS QUI CONTI- NUEN A LES PRESONS. En el mani- fest de la seva primera reunió, els intel.lectuals, professionals i artistes de les nacions i re-— gions de l'Estat espanyol, reu- nits a Barcelona els dies 15 i 16 d'aquest mes, escriuen: "El que resumeix i evidencia la continua- eió del franquisme és la inezig— tència, fins el dia d'avui, de la promulgació d'una veritable amnia tia total i sense exclusions",
Cal que a cada lloc de treball 1 estudi, a tots els centres cí-— vics, a les organitzacions soci- als, a tot arreu, s'impulsi en concret l'acció pro amnístia to- tal. Que de tot arreu s'envifn missatges d'adhesió al congrés de Sant Sebastià, que es faci pres- sió sobre, tots els ajuntaments catalans perquè exigeixin del go-
: vern l'amnistia total, que es mul
tipliquín els actes i manifesta- cions de tota mena i que es pre— parí, tan aviat com es coneguí la data, la gran manifestació .pro amnistia a Barcelona, que ha d'es devenir una grandiosa acció ciu- tadana per l'amnistia total.
FER 5 ERES I DES
I XS Fu x t cinc pononarga a Xirinacha, ' Lópes Raimundo, entre
els ag8tietents,.
j Pàgina 6
tatreball
Òrgan centrel del Part Socielleta Unificat de Catalunya se - EE rr —— i LA SETMANA I
DEL PSUC A BARCELONA
Qui ens paga7
Portada del número extraordinari
de "Treball" dedicat a la Setmana
del Partit a Barcelona, del qual
se n'han editat 100.000 exemplars 5j
treba ll
LA SETMANA DEL PARTIT A BARCELONA
24-1-1977
més d'un centenar d'actes
"Fer de 3.000 a 5.000 nous afiliats, incrementar els vin- cles entre el Partit i les mas ses, avançar en la presència pública del Partit i fer co- nèixer els locals i els diri- gents dels barris al conjunt de la població són, entre al- tres, els objectius de la Set- mana del Partit a Barcelona", ens diu Jordi Conill, secreta- ri general del PSUC a la capi- tal catalana, en é88er entre- uistat per "Treball".
"Pensem inaugurar tres nous locals (a l'Esquerra de l'Ei- xampla, Pegaso úi Gràcia) amb assistència dels veins i de la premsa. Ja en tindrem vint-i- sis, afegeix Conill. Plantarem més de setanta taules de venda pública de materials. Reparti- rem una edició extraordinària de 100.000 exemplars de "Tre- ball", més de 50.000 cartells, 50.000 tríptics amb les nos- tres alternatives generals i sectorials, com també el pro- jecte de programa, que consti- tueix, com sabeu, les tesis preparatòries del IV Congrés. Hem Organitzat, vendemés, més
ELS PAGESOS TENEN RAO
De tant en tant, l'espremut consumidor, marejat de provar de- bades d'esclarir estranyes equa- cions per intentar resoldre l'en- vitricollat problema de la teca nostra de cada día, sent a dir, o llegeix al diari, que els pagesos demanen preus més alts per als seus productes. El consumidor té un sobresalt éí pensa que només falten aquests, ara. I el cas és que sí, que falten els pagesos, i que, en canvi, sobren els muntat- ges monopolístics que són la cau- ga dels maldecaps dels espremuts consumidors 4 dels espremuts pa- gesos.
Els pagesos demanen, amb tota la raó del món, uns preus justos per als seus productes. I cal do- nar-los suport perquè el seu pro- blema té el mateix origen que el problema del qui compra aliments.
Vegeu què diuen els pagesos en un document sortit de la reunió del 16 de gener del Secretariat Nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya, que va tractar de la questió dels preus:
"Només ene cal recordar que de cada cent pessetes que el conau- midor es gasta en aliments, al pagès només n'hi queden vint-í- Uuit, Un eop descomptat el que es queden les l"indúetries agro-
alimentàries" i els fabricante de mitjans de producció agrícoles (maquinària, adobe8, insecticides, gas-oil, llavors), que cada any ens apugen ele preus dels 8eus produeteg".
Vet-ho aquí. De cent a vint-i- vuit, de vint-i-vuit a cent. El pagès paga cada any més i cobra el mateix o, en alguns Casos, en- cara menys. Mentrestant, el con- sumidor paga cada dia més. I, en- tremig, els dmonopolis s'afarten de fer diners, amb el vist i plau de tots els organismes oficials.
No fóra tot dir que els page- sos exigeixen preus justos,per al camp, 0 prou. La Unió de Pagesos va a l'entrellat de la questió i diu: "Som plenament ceonscienta que, al camp, no n'hi ha prou amb una política de preus agraris, 8íi nó que e8 neceggita una profunda reforma de lesa estructures", I després insisteix "...en la impe- ribgea necessitat del control del frau, que repregenta un benefici afegit per a moltee indústries
(ela productes que el8 pagesos venen no s'assemblen de res amb els que el8 coneumidors mengen)",
dé Tenen o no tenen raó els page
sos2 Són o no són encertades les seves propostes2
d'un centenar d'actes de pre- sentació del Partit a fàbri- ques i barris, a la Universi-
tat, a tot arreu".
-Per què, ara, la Setmana2
"La situació política ho permet i ens ho exigeix. Cal guanyar la llibertat sense ex- clusions, conquerir la legali- tat plena del PSUC i de tots els partits polítics, sense esperar "una decisió del go- vern. Normalitzar la vida po- lítica del país ens obliga a normalitzar la nostra presèn- cia entre el poble, a actuar com gi fóssim legals. Guanyar unes eleccions lliures vol dir imposar cada dia, a tots els nivells, la llibertat. Una con dició de la llibertat és la nostra pròpia llibertat. Tota aquesta perspectiva de conques ta de la llibertat emmarca la nostra campanya electoral, de la qual la setmana és, per a Barcelona,un bon començament".
TAMBÉ A TARRAGONA Í
A Tarragona també comença avui la Setmana del Partit, de caractertetiquee semblants a la de Barcelona. Entre els dos actes centrals -míting i festa de cloenda- hi haurà venda pú- blica de la premsa, presenta-
cions dels col.lectius del Par tit, ete. Tot això en la perg- pectiva de la celebració de la Conferència del Partit.
24-1:1977
ENTREVISTA AMB RAFAEL RIBÓ
REUNIÓ D'INTEL.LECTUALS
El passat d'Intel.lectuals,
cap de setmana es va celebrar a Barcelona la I Reunió Professionals, i Artistes de l'Estat espanyol, Ra-
fael Ribó, dirigent del PSUC present a la reunió, ens en parla.
- Com sorgí la idea de celebrar la I Reunió d'Intel.lectuale de les nacions i regions de l'Estat espanyol2
-La idea va nèixer en una reunió entre companys de Madrid i alguns membres de l'Assemblea Permanent d'Intel.lectuals Catalans. Prete-
níem reuníir-nos d'arreu per trac-:
tar la plurinacionalitat de l'Es- tat i la repressió exercida sobre les nacionalitats els darrers qua ranta anys í especialment la pro- blemàtica cultural. Tot seguit ens adonàrem que partíem pràcti- cament de zero, tant pel que fa a la comprensió de la questió nacio nal entre els intel.lectuals, com pel que fa a la coordinació dels intel.lectuals a moltes zones de
l'Estat i de tots els nuclis en- tre si. - Quin procés es seguí per arri-
bar a la I Reunió2
- Es començà a treballar als nu- Cclís locals constituits (com "Ar- te y Cultura" a Madrid, í l'APIC) i es crearen comissions unitàries d'intel.lectuals allà on no exis- tia cap mena de coordinació. Tota aquesta xarxa quedà relacionada
ingressa al
P. S. U. CG.
Partit Socialista Uniiicat de Catalunya
tmana del Partit a Bar- GE loncs Un dele cartells
mitjançant una coordinadora pro- visional que preparava els aspec- tes materials de la reunió.Durant aquest procés, d'una durada de quasi deu mesos, s'elaboraren po- nències informatives de cada na- ció o regió (de vegades vàries ponències, on no hi havia acord unitari). S'organitzaren debats i alhora es recollia el material necessari per presentar a la I Reunió, un dossier sobre la re- pressió del 20 de novembre de 1975 ençà, repressió política, laboral i cultural, perà espe- cialment sobre la tortura que,a més a més, aleshores havia estat declarada "matèria reservada", Aquests deu mesos . representaren una experiència complexa però rica, sobretot pel que significà d'experiències de coordinació en- tre nuclis diversos.
- Com ha anat la Reunió2
- La Reunió estava prevista per principis de novembre, però l'ar- bitrària prohibició governativa ho impedí i realitzàrem una tro- bada xredulda a la clandestini- tat. Ara s'ha celebrat un xic desfasada en l'actual conjuntura política, factor que, ven part, explica la desigual . assistència. A la Reunió s'han presentat les ponéncies i els materials per elaborar el dossier de la repres- sió. Aquest és, sens dubte, l'as- pecte més positiu de la Reunió, tret de l'experiència i intercan- vis del procés anterior. Durant la'reunió ens informàrem i discu- tírem mútuament sobre tota aques- ta problemàtica. Com à culminació de la trobada es redactà un mani- fest polític que podia haver es- tat Una important presa de posi-
ció. Nosaltres prevèiem un text que ens comprometés, als assis- tents i a la gran majoria d'in-
tel.lectuals mitjançant la seva posterior signatura, a pronun- ciar-nos i a defensar la plurina- cionalitat de l'Estat, els drets de totes les nacionalitats i la lluita dels intel.lectuals per una cultura democràtica. Creiem que això tenia un gran valor, jo diria històric, sobretot per als intel.lectuals castellanoparlants
Però a la darrera assemblea de la Reunió s'aprovà un text que, per alguns dels squs elements, s'allunyava del procés seguit i que poc servia per a la finalitat esmentada. El text aprovat és una afirmació testimonial, gqubscrivi- ble per tots els demòcrates, perà que té poc a veure amb la polítíf- ca actual. Es va voler radicalit- £ar les formulacions, però el que s'aconseguí fou diluir-ne el con- tingut. Q sigui que, en carregar el text amb tots els possibles greuges actuals a la nostra so-—
dd A Es P é hd SE due
dni Es Erra
cietat, ens oblidàvem que el prin jcipal tema d'atenció de la Reunió, .era la plurinacionalitat de l'Es-
tat. Al capdavall, s'aprové un manifest massa testimonial i di- fús.
'- Quina és la perspectiva, des- prés de la Reunió2
- Nosaltres ens plantegem la con- tinuitat d'aquestes reunions per poder tractar temes específics de la intel.lectualitat,. A Catalunya això passa pel debat sobre el fu- tur de l'Assemblea d'Intel.lec- tuals £i les possibilitats de re- situar-la com a instrument de ga- rantia de les llibertats democrà- tiques. A nivell d'Estat espa- nyol, caldria pensar en la possi- bilitat de mantenir una coordina- Ció dèls nuclis d'intel.lectuals. El camí cap a la democràcia exí- geix una constant actitud de vet- lia contra tots els intents de limitar o dimpedir l'exercici de les llibertats democràtiques. És en aquest terreny on tothom, perà específicament els dintel.lectu- als, té una gran tasca a realit- zar.
PER ACABAR. DE PASAR EL MES
Quan venia cap a la redac- ció, una velleta del vetnat m'ha dit que fes el favor d'a- companyar-la a cobrar la pen- aió. És viuda d'un empleat del ram d'assegurances. He vist que cohrava 4.620 pessetes. "És la mesada. de pensió que li ha quedat. En dir-li que era molt poc, m'ha respost: "Es clar que és pocj3 però encara n'hi ha que cobren menys, no ere-
guia",
He recordat que fa uns dieg vaig: llegir a "Cambio 16" un report, ben documentat, sobre les pengions que li han quedat a la viuda d'en Franco. Aqueg- ta, diguem-ne, senyora, que no necessita cap pensió perquè a8 td podrida de duros pels qua- tre costats, cobra en concepte de f''uiudtegeima" la menudalla de set-centes mil pessetes ca— da mes. En aquesta zifra està compresa una pensió "especial" que li van concedir les Corte, de dues-centes mil pessetes, 8eupogem que per poder acabar .al ma8, pobretal
PERE
rata Baoc: La ixurrita, lliure,
Camacho d'històrica la celebració a Barce lona de la la Assemblea d'Organit
Marcelino qualificà
zació di finances de la CS de la CONC, el darrer dia 16, a la qual ell va assistir. Més de .180 res-
ponsables d'organització i fi- nances de les Federacions de Ram, de les Unions Locals,i fins i tot de les empreses més importants (Seat, Pegaso, etc.), van discu- tir plegats amb els responsables d'aquestes questions a la Confede
ració Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya, Pa- co Frutos (Organització) i Armand
Varo (Finances).
Durant la reunió es va posar de manifest el vigor amb què s'ha començat a treballar per tal la màxima afiliació i les encara in-
via d'aconseguir a algunes zones, suficiències que a d'altres se n'assenyalaven. No obstant, la xi fra de més de 20.000 afiliats que S'hi va computar és només un indi ci de la presència de CCOO a Cata lunya i s'ha de multiplicar en un breu termini de temps. Fins ara hi ha la consciència que s'ha afi liat, en la major part dels casos, l'avantguarda del moviment obrer. Com va dir el responsable d'orga- nització de la construcció, a la darrera vaga pel seu conveni "eren desenes de milers els qui cridaven pel carrer "Viva Comisio nes obreras", i si sabem treba- llar correctament s'afiliaran".
conclusió general 9òysobre l'aspecte d'organització a què van arribar-hi, i que va ser re- marcat tant per Marcelino Camacho com per, Paco Frutos, era la neces sitat d'un canvi .d'estil en el treball sindical en general i en el d'afiliació en aquest moment. L'objectiu d'afiliar milers i mií- lers de treballadors a la CS de la QCONC na serà assolit si no és amb un treball obert a les fàbri- ques, als locals del Sindicat Ver tícal, als barríg. Sense oblidar el mètode d'afiliació "un per un" mitjançant discussions individu-
La
als,
tings pública, presentacions obertes, que ensenyin als treba- lladors que un Sindicat no és de fet cap cosa il.legal, cap cosa perillosa ni clandestina, encara que durant molts anys ens han
obligat a ser-ho. Imposar la lega litat de les CCOO amb la normalit
zactó de la seva presència quoti-.
diana, a'acongegueix en aquests moments afiliant-hi a La llum pú- blica milers í milers d'obrera.
s'ha d'anar a organitzar mí-
tre bal L
CONFEDERACIÓ SINDICAL DE LA CONC
LA MAX
24-1-1977
AFILIACIÓ
En aquest sentit, la quinzena d'afiliació, amb mttinge, presen- tació pública, milers de fulla de propaganda, cartells, adhesius, taules al carrer, inaguració de locals, etc, que del quinze al trenta de gener té lloc a Catalu- nya, ha d'assolir l'objectiu de 15.000 nous afiliats en quinze di es. Un sindicat fort és la millor garantia per tal de saber trobar una sortida a la crisi econòmica sense que siguin els treballadors els qui més hi sortim perdent.
Camacho qualificà l'óorganitza-
ció del Sindicat com el seu es- quelet, els seus ossos, i va dir que les finances n'eren la sang,
sense la circulació de la qual el cos és mort.Hem parlat amb Armand
Varo, responsable del Secreta- riat de Finances, sobre quins són els aspectes principals que sobre aquest tema s'hi van tractar. "Per ara, ens diu, es manté igual la cotització de cinquanta pessetes, mensuals, —encara que tothom està convençut que és molt baixa, i també es manté la distribució d'a questes pessetes entre els diver- sos nivells de l'estructura sindí
cal, ja que aquesta és la garan- tia del 8eu funcionament. És ne- cesgsari que la part convinguda
dels diners passi de l'empresa al a la localitat, a la Nacio-
ram, nal di a la Federació a nivell d'Estat, ú que no es quedi tot a
l'empresa i a la localitat. Ja co neixem les moltes dificultats fí- nanceres de tota mena, que hi ha a les localitats, però la distri- bució de la quota és la millor garantia que poguem passar de
43 " És
A
ai
El múting de CC.OO. a Mat i Lópea Bulla, però, acongegu bi cinc múél treballadors. (Fo
3 'ay A A Mos sl
ser un moviment socio-polítice a un sindicat de masses".
ens diu també que de finances és "de Ta necessitat d'obrir locals, de propaganda, ete, que hi ha a les localitats, però creu que això de moment 8'ha de solucionar amb ajuts volunta— ri8, cobrant la premsa de CCOQ du rant l'etapa inicial tant als afí liats com als no afiliate. L'au- tèntica solució als problemes fi- del Sindicat, a tots ni-
Armand Varo el Secretariat molt conscient
nancers vella, està en l'afiliació a cada empresa, localitat i ram, del mà- xim de treballadors i fer que
aquests cotitzin regularment",
"La forma de fer marxar el Sin dicat en aquesta primera etapa —afegeix-, la garantia que pu- guin funetonar tant els Sindicats locals com les Federacions de Ram com la CONC, Ú per tant totes les és d'assegurar que les
comarques, cotitzacions es cobrin 4 es re-— parteizin. Més endavant, la dis-
tribueió de la quota podrà canvi- ar, en el Congrés, vista l'opinió de la majoria. En el futur s'hau- rà de funeionar a partir de pres- supostos fets partint de les ne- cessitats di del nombre d'afili- ats",
Problema de les finances, Sindicat, és un problema polític. "Sense finances no hi .ha Sindicat",diu Varo, "però això co mengça a rutllar: només el dia de la Conferència es van liquídar deu mil cotitzacions".
El en un
ANTONI FERRER
P pr
aró fou prohibit, Camacho 4 hi tiren parlar davant prop de tos TREBALL)